Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat. Posseïx un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües es perden per infiltració i evaporació. Quan el riu és curt i estret rep el nom de riera o rierol.
Formació d'un riu
Els rius poden rebre aigua de diverses fonts. En ocasions aquestes fonts estan relacionades en forma directa o indirecta amb les precipitacions o pluges. Moltes vegades, la pluja descendix pels pendents formant un corrent superficial. Al concentrar-se pot formar un curs d'aigua. Això ocorre quan la superfície és impermeable, és a dir quan no es filtra pel sòl, i succeïx amb determinats tipus de roques. També ocorre quan el volum d'aigua que traginen en el llit és major que la que s'infiltra en el sòl. Quan el terreny es troba saturat d'aigua, es produïx una impermeabilització transitòria.
Els rius també poden rebre aigua dels brolladors. L'aigua subterrània és una important font fluvial, perquè aporta aigua molt després de la idea de precipitacions, mantenint un cabal relativament constant, a diferència d'aquells rius que només reben les aigües de pluja el règim de les quals és molt més irregular. Els rius que reben aigües subterrànies són aquells que tenen una alimentació freàtica.
Una tercera font és el desgel. Els rius de les regions glaciars reben més aigua durant els mesos d'estiu, quan es fonen les neus o el gel dels glaceres.
Topografia
Un riu està compost per diverses parts bàsiques. L'inici i capçalera del riu, o la font d'on prové l'aigua, és anomenat curs alt, que fluïx dins del llit principal. Els corrents menors que s'unixen a un riu s'anomenen tributaris. L'aigua circula normalment confinada en un canal, amb un pis o llit entre els bancs o vores. La part final d'un riu és la seva desembocadura.
En les parts on el riu flueix en àrees relativament planes, forma meandres: estableix corbes regulars, podent arribar a formar llacs. Al fluir el riu, tragina grans quantitats de sediments, els que poden donar origen a illes sedimentàries, anomenades deltes. Aquells rius la desembocadura dels quals acaba en una boca molt ampla i profunda formen estuaris. Quan un riu descendeix ràpidament sobre un terreny inclinat es formen els ràpids, salts, trencades o cascades.
Tipus de rius
- Perennes: Són rius de zones temperades i de tropical humida, les precipitacions dels quals es troben repartides al llarg de l'any. Estan constantment reabastits, encara que poden experimentar canvis estacionals i diaris en el seu cabal, a causa de les fluctuacions de les precipitacions i a l'aportació de cada tempestat.
- Estacionals: Aquests rius i rambles són de zones amb clima tipus mediterrani, on hi hi ha estacions molt renciades, amb humits i estius secs.
- Transitoris: Són els rius de zones amb clima desèrtic o sec, en els quals es pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és a causa de la poca freqüència de les
tempestats en el desert. Però quan hi ha
descàrregues de tempestat, que moltes vegades són torrencials, els rius sorgixen
ràpidament i a gran velocitat. Reben el nom d'uadis,
als llits quasi sempre secs de les zones desèrtiques, que poden arribar a tindre
crescudes violentes i molt breus.
Conques dels rius
Alguns rius curts i torrents poden
fluir des de la seua capçalera o inici fins al mar sense convertir-se en
afluents o tributaris d'un altre major, ni rebre aigua d'altres rius.
La resta dels rius, tal vegada la majoria, forma part d'un sistema fluvial
ocupant una conca hidrogràfica. Algunes conques abracen pocs quilòmetres quadrats, en
canvi la conca del Amazones s'estén al llarg de 7 milions de km².
