Categories Gramaticals

Categories Gramaticals


La gramàtica és la part de la lingüística que estudia els mecanismes de generació de mots i frases a partir dels elements fonètics, fonològics, morfològics, sintàctics, lèxics i semàntics en una determinada llengua.

Fonetica:

Fonètica articulatòria (estudia els sons orals des d'un punt de vista articulatori, és a dir, Descriu tots els òrgans que intervenen en la seva producció).

Fonètica acústica (estudia els sons orals des d'un punt de vista físic).

Fonètica perceptiva (estudia la descodificació de la parla).

L'oració:

La frase o oració és el conjunt de paraules amb sentit complet que està marcada per dues pauses. En català és imprescindible la presència d'un verb perquè hi hagi frase; si no, es parla d'enunciat o de sintagma.

La frase també pot dividir-se en simple (si té només un verb) o en composta, i aquesta en coordinada, subordinada i juxtaposada. El tipus de verb (impersonal, transitiu, etc.) marca una altra classificació de les oracions.



Categories gramaticals:

L'adjectiu és una de les categories que comprén la morfología tradicional. Un adjectiu és la paraula que explica com són les coses, persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu.

·L'adverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial. El seu nom ve de "ad" (al costat) i "verb", ja que acostuma a modificar verbs. També pot modificar, però, adjectius i altres adverbis. Com a excepció, pot aparèixer amb altres categories en expressions lexicalitzades (com "no violència").

Tipus d’adverbis:
de temps (ara, després, tard...)
de manera: (tranquil·lament, bé...)
de lloc (aquí, darrere...)
de negació (no, tampoc...)
d'afirmació (sí, també...)
de dubte (potser...)
relatius (on...)
de quantitat (molt, menys...)


· Un article és un determinant que acompanya una paraula a la qual actualitza, usualment un nom. Alguns morfemes flexius compleixen la mateixa funció, depenent de l'idioma que es tracti. En català els articles deriven de pronoms i demostratius llatins (llengua que no tenia aquesta categoria).

Tipus d’articles:
Definit: usat per a referir-se a elements coneguts dins un conjunt més ampli, com el "the" anglès. En català els articles definits són el, la, els, les o les diferents formes d'article salat (es, sa, sos, ses).

Indefinit: usat per a referir-se a elements desconeguts dins un conjunt o per a indicar qualsevol d'aquells elements. En català són un, una, uns, unes.

Partitiu: usat com a quantificador o per a noms incomptables, com el "du" del francès. En català no existeixen aquests articles.

Personals: acompanyen els noms propis. En català són en i na, tot i que l'article definit pot acomplir la mateixa funció (la Maria, per exemple).

·L'article definit és una categoria gramatical que essencialment té com a funció determinar un nom que ja es coneix. Formalment, precedeix el nom i concorda en gènere i en nombre amb el substantiu del qual depèn.


Un article indefinit és una article la funció del qual és determinar un nom encara no es coneix i que es presenta per primera vegada en el discurs. Pròpiament dit el determinat un només és indefinit quan es troba amb flexió de gènere plural, a saber, uns, unes, car quan està en forma singular indica una quantitat concreta, tot i que sense especificar-ne cap de particular.


La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals. És una paraula invariable que uneix altres mots, sintagmes o frases en un discurs i per tant és un nexe (també anomenat relacionant o enllaç segons les diferents escoles lingüístiques).

Tipus de conjuncions:
- Coordinants:
· Copulatives: i, ni...
· Disjuntives: o...
· Adversatives: però, tanmateix...
· Distributives: no solament-sinó, tan-com...
· Explicatives: és a dir, o sigui...
- Subordinants:
· Completives: que...
· De temps: després que, mentre...
· De manera: com, tal que...
· Condicionals: si, sempre que...
· Concessives: malgrat, encara que...
· Consecutives: en conseqüència, doncs...
· Causals: perquè, car...
· Comparatives: més-que, menys que...
· Finals: perquè, a fi que...




Els demostratius són un tipus de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecta al parlant. Determinats adverbis o altres paraules poden tenir la mateixa funció. Els demostrarius tenen sempre un valor díctic, és a dir, depenent de la situació comunicativa varia el seu significat (a diferència del sentit ple de paraules com els noms, per exemple).

Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu. Pertany a les categories variables, ja que admet flexió de gènere i nombre

Tipus de determinants:

articles: actualitzen i precisen el substantiu (el, la, lo...)

demostratius: indiquen la posició de l'objecte del discurs respecte al emissor (aquest, aquelles...)

possessius: marquen la pertinença. Poden ser tònics (el meu, les seves...) o àtons (mon, sa...)

numerals: indiquen una quantitat precisa. Es divideixen en cardinals (dos, quatre...), ordinals (primer, segones...), partitius (terç, mig...) i múltiples (doble, triple...)

indefinits o quantitatius: es refereixen a una quantitat imprecisa (molts, totes...)

interrogatius i exclamatius: determinen la modalitat de l'oració (quin...)


· La interjecció és una categoria gramatical que conté paraules que denoten estats d'ànim. Són expressions invariables, sovint provinents d'una onomatopeia o d'una frase feta que s'usen en oracions exclamatives per acompanyar el discurs. No realitzen cap funció sintàtica dins la frase, només realcen el missatge, apel·len a l'interlocutor i expressen els sentiments del que les usa. Peratanyen a un registre oral i col·loquial de la llengua.




· El pronom en català és una categoria variable, ja que pot adoptar diferents formes segons el gènere, el nombre, la persona. És una de les poques categories que conserva restes dels casos i del gènere neutre del llatí.

Tipus de Pronoms:

personals (jo, mi, em...)
demostratius (aquell...)
interrogatius (què...)
indefinits (això...)
relatius (qual...)

· En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància. El substantiu és un mot que designa éssers que poden ser subjectes o objectes d'una acció, un estat, o qualsevol accident expressable amb un verb. Aquesta categoria és d'origen grecollatí.

Funcions de substantius:

Subjecte: En Pere llegeix un llibre.
Aposició: En Pere, el meu cap, vol el llibre avui.
Atribut: En Pere és el mestre.
Predicatiu: Han elegit conseller al meu germà.
Complement agent: Fou menjat pel lleó. Complement d'un adjectiu: Estava plena de ràbia.
Complement d'un adverbi: Què faràs lluny de casa?
Vocatiu: Jordi, vés allà.